A l'hotel que estem a Bali no basta s'internet ni per pujar fotos -com a molt es poden pujar una o dues - i així no hi haurà manera de tancar amb Chiang Mai i la primera estada a Bangkok!
En qualsevol cas vaig dir que parlaria de les NOIES de Chiang Mai i començaré amb això!:
El primer dia a Chiang Mai, amb un jet lag que convidava més a hivernar que no a aguantar les hores despert, ens vam proposar estar desperts fins almenys les sis de la tarda - les dotze del matí a Espanya -. Amb això que vam anar a fer un billar. Entràrem a un bar al qual, quan passàvem per davant, una de les noies que hi havia a l'entrada m'havia acariciat un braç - la meva mare va dir sobtadament d'entrar a aquell i jo no vaig estar a temps de dir que no -.
A dintre la noia no parava de mirar-me, s'atracava amb qualsevol excusa i em feia sentir molt incòmode. El billar, dels pitjors als quals mai hagi jugat (potser no tan dolent com els del Festival, tampoc ens passem), era gratuït si a canvi consumies. Vam demanar una cervesa caríssima i vam jugar. Les noies es pintaven les ungles i miraven a la gent que passava pel carrer, la noia que m'havia tocat el braç ballava "sensualment" - en realitat era guarreteo reaggetonero - al ritme d'una música tailandesa i una senyora més major que la resta, estava asseguda amb elles.
Tot això donava una sensació de prostíbul que tirava cap enrere (o cap endavant, serà per gent que explota el turisme sexual!).
Així els següents dies mirava ja amb certs prejudicis pel que havia vist al billar. Veia una oriental amb un occidental i deia: prostituta... Els dies em van educar un poc la vista i canviar la forma de pensar.
Pel que es veu, els prostíbuls van néixer a Tailàndia durant la Guerra de Vietnam - tot això ho dic perquè ho parlava amb la meva mare, no perquè ho hagi comprovat - ja que el país acollia a molts soldats nord-americans.
Doncs bé, la impressió final que em vaig emportar és que et trobes milers de llocs que són en realitat el que jo denomino "el mono con droga", m'explico:
Vas pel carrer i trobes un lloc de massatges: en realitat és una tapadora sexual. I veus molts més locals així. Massatge amb sexe. Bar de copes amb sexe. Billar amb sexe. Sexe amb sexe. Tot sexe! (S'ha de llegir amb aquesta veu i sentit de l'humor:
http://www.youtube.com/watch?v=e8dAs3h4V08 ). Després també veus vells horribles o homes de cent quilos amb noietes pes ploma - amb un recordo que em vaig quedar mirant-los i li vaig dir a la meva mare:
por favor, que se ponga ella encima, que sino la mata... - i canta que són acompanyants pagades.
PERÒ també veus parelles que potser estan juntes perquè és el que desitgen. I és que les tailandeses - i els tailandesos- són encantadores - i encantadors-. He vist noies precioses i simpàtiques amb les que ben bé se li congelaria la veu al més pintat quan intentés establir-hi conversació. Les jovenetes són en gran majoria molt molt primes i de pell blanca i fina - fins i tot es maquillen per semblar més blanques-. Els trets, evidentment orientals, presenten uns ulls negres més tancats que els de les japoneses, però més oberts que el de les japoneses que els fan una cara molt simpàtica i, sobretot, bella. De elles no sabríeu dir si tenen 20 o 30 anys, perquè aparenten molt menys dels anys que en realitat tenen.
Una dona amb la que vam tancar un encàrrec que era guapíssima en seria un exemple. Tenia una figura preciosa i un cabell negre, llarg i llis, molt brillant (com la majoria de tailandeses, tot i que n'he vist algunes amb el cabell tenyit de colors llampants o curt - a les primeres els sol quedar fatal i les segones solen portar-lo amb pentinat d'home, doncs probablement són lesbianes << Ainhoa!! ^^ >> -). Amb poc pit, doncs quasi cap tailandesa en té gairebé res, anava molt ben vestida - es notava que tenia pasta -. La miraves i, com a molt, podies dir que tenia trenta anys, trenta-cinc com a molt, si bé passaria per vint-i-tants fàcilment. Jo em vaig posar tan nerviós que em va demanar quants d'anys tenia i li vaig dir que onze - per sort vaig ser ràpid, i vaig fer cara de pensatiu i vaig dir: mmm, eleven... eleven... más ocho... nineteen. I'm nineteen! i vaig somriure, genial, ehem-.
Doncs bé, la dona tenia dues filles, una de vint anys i l'altra de divuit (Dibs!), amb la qual cosa devia tenir uns quaranta cinc, més o menys. Mai m'ho hagués pensat.
Al vol cap a Bali tenia a la meva dreta - al començament del vol, ja que després tots els que estàvem a seients que no s'estiraven cap enrere vam marxar a agafar millor lloc - una senyora major, petiteta i arruada - que em recordava molt a algun personatge de Shin Chan o del dibuixant del Viaje de Chihiro - que jo crec que era tailandesa. Doncs la doneta frisava que nosaltres marxéssim per poder estar amb el seu estimat, un occidental de a saber quants d'anys - seixanta potser -. Avui ha estat genial perquè hem vist que estaven els dos a la platja de Legian - al costat del nostre hotel - aferradets. Asseguts a la sorra miraven a l'horitzó, on minuts abans, s'havia post el Sol - no he saludat per no molestar!-.
Com aquesta darrera historieta n'hi ha moltes, la meva mare me'n contava algunes, ja que fa molts d'anys que viatja i es troba gent que li conta anècdotes. Parelles de tailandeses amb estrangers. I no m'estranya. La veritat és que són encantadores. I sí, també molt guapes.
Amb tot us voldria fer entendre que tot el que queda és una estampa. Ni una mala impressió ni res. Simplement un dibuix que agafa la forma que aquí se li dona. Així com a l'hipòdrom de Mallorca se't llancen al cotxe o a Àmsterdam estan mig en bolles als aparadors del Rosse Buurt. A Tailàndia trobem una suau estampa, no és ni obscena ni de mal gust, tot és molt discret, però que, a la vegada, crida l'atenció.
És una cosa que volia explicar però que no sabia com. I en realitat crec que el que hauré transmès, o no s'haurà entès; o no serà ben bé el que jo volia dir.
 |
Jo lligant amb la de darrera a través del mirall, qui em conegui
sabrà que sóc un crack picant un ull! - en realitat intentava posar
cares. Com veieu, no ho vaig aconseguir i surto natural... -. |
Respecte a Bangkok, el canvi amb Chiang Mai va ser considerable. Amb una gran quantitat de gratacels dona la sensació de que la ciutat no acaba mai (la seva superfície és 15 vegades Barcelona). Només vaig conèixer
Khaosan Road (un carrer ple de tendes al carrer amb roba, menjar i bars amb música electrònica - des de l'mfao,
every day enxufa-li, a Pitbull) i el
Chatuchak Weekend Market plagat d'interminables tendes, amb milers i milers de coses, que em va estressar i cansar molt.
De Bangkok em quedo amb un dels bars de Khaosan, on jugaven a billar d'una manera espectacular. Per presumir puc dir que la meva mare va treure de la taula - és una expressió - a una jugadora, i va guanyar a dos més - jo entre ells -.
I ara ja estic a Bali. Aquí estem a quasi quaranta graus a les hores de màxima calor. He vist la platja de Legian i la de Cuta, famosa per la gran quantitat de surfistes que hi venen atrets per les seves grans ones. La posta de Sol que vam veure a Cuta va ser preciosa.
Aquí la gent no és tan simpàtica - en realitat són diferents -. El menjar és més car i no tant bo - més occidental i per guiris en realitat -.
Ho deixo aquí, a Bali hi ha una hora extra de diferència horària, així aquí són la una i deu passades!
 |
| Kuta. |
PS. A tots els que heu flipat tant amb la neu i em deieu "la major nevada en seixanta anys i t'ho perds i bla bla bla": A Mallorca ja no hi ha neu i aquí l'arena encara no s'ha fos! HA!
 |
Com que això és l'hemisferi sud, la lluna està a l'inrevés!
(uoo, tres fotos, récord!) |
